PSICOLOGIA EN LES XARXES SOCIALS

Les xarxes socials ens afecten?

Tots formem part del món tecnològic, contínuament rebem i enviem informació a través dels nostres telèfons intel·ligents. Això, pot arribar a ser perjudicial?

Com en tots els àmbits, hi ha aspectes bons i aspectes dolents. A travès d'internet i de les xarxes socials podem obtenir molta informació, i amb informació no ens referim a informació privada de persones, ja que això és considerat un punt negatiu i perjudicial.També hi ha molts influencers que poden fer campanyes i influenciar molta gent per a acabar amb injustícies i desigualtats diverses en la nostra societat.

Alhora, si alguna persona té problemes, una via d'escapament és connectar-se a les xarxes socials. Tot i que a vegades pot arribar a ser dolent.

Tot i que no tot és tan bonic, ja que sorgeixen injustícies per les xarxes, com per exemple, es pot sofrir bullying a través de les xarxes i no poder fer res per defensar-se, ja que no sempre es pot arribar a saber qui fa bullying.
Un altre aspecte que existeix és que algunes persones, degut als likes i als comentaris, s'arriben a obsessionar si no els reben, o algunes se'ls hi puja l'ego, i creiem que és perjudicial per tots.

A part, els que controlen les xarxes socials, també poden controlar la nostra informació privada, els llocs on anem, etc., a través de les anomenades cookies.Encara que puguem obtenir molts beneficis... També podem perdre moltes coses. La identitat és la primera que es perd quan donem la nostra identitat a les persones que ho controlen tot.

Teoria dels estadis de Jean Piaget

La teoria dels estadis s’entén com la visió complexa i sistemàtica del desenvolupament intel·lectual mitjançant estadis.

L'estudi realitzat va ser  entrevistes o converses obertes amb un infant.

Es va  centrar en l’afectivitat com un producte de lo cognitiu, ho considera un concepte fonamental.

Anàlisi de l'edat a partir de 12 anys

"Capacitat d'abstracció i plenitud de les operacions lògiques"

L'estadi formal

El cinquè estadi de la teoria de Piaget és conegut com "estadi formal". És la fase que es comprèn a partir dels 12 anys. 

Distingeix dues operacions intel·lectuals: la capacitat d’abstracció i la plenitud de les operacions lògiques. En aquest estadi, la persona té un raonament lògic, incloent-hi el raonament abstracte. A demés, es començarà a aprendre tot en general, i no únicament lo específic, com en estadis anteriors.

Es pensa de manera inductiva, és a dir, a partir d'observacions específiques s’obté una generalització més amplia. També és quan es comença a qüestionar tot, ja que la persona passa fer la fase de pensar les coses de manera lògica.

Teoria psicoanalítica de Sigmund Freud

La psicoanàlisi es defineix com un conjunt de teories psicològiques i tècniques terapèutiques, amb l'objectiu de tractar enfermetats mentals.

L'estudi realitzat va ser l'observació de les accions de l’infant. Es va centrar en  la pulsió sexual com  a força motivadora, entenent-la com a font de plaer i no com a acte sexual.

Anàlisi de l'edat a partir de 12 anys

"Desenvolupament definitiu de trets de personalitat"

La fase genital

La cinquena fase de la teoria psicoanalítica de Freud és coneguda com "fase genital". És la fase que es comprèn a partir dels 12 anys; apareix amb la pubertat.

En aquesta etapa es desenvolupen definitivament els trets de la personalitat d'una persona.Alhora,  en aquesta fase, apareix el desenvolupament psicosexual; el desig sexual és molt intens.

Teoria psicosocial d'Erik Erikson

La teoria psicosocial es defineix com la teoría del desenvolupament de la personalitat, en la que explica els diferents conflictes i crisis a les que una persona ha de fer front al llarg de la vida.

L’estudi que va realitzar va ser veure la evolucio del ésser huma en les diferents etapes de la vida d’una persona, per tant, es centra en el desenvolupament social i emocional de l’individu, basant-se en les implicacions de l’ego.

Anàlisi de l’edat a partir dels 12 anys fins als 20

“Ser un mateix i compartir”

Cinquè estadi de la teoría psicosocial: Les etapes en els estadis d’Erikson es divideixen en 5; La primera és la crisi psicosocial. Distingeix la intimitat i la integració contraposades amb la marginació. La segona són les relacions afectives, que són els grups, les colles i un model de rols. En la tercera explica les modalitats psicosocials. La quarta és la de les virtuts psicosocials; en aquesta etapa distingeix les virtuts entre consciliació, fidelitat, lleialtat i identitat. La cinquena és la de les maladaptacions i malignitats, en la que hi destaca el fanatisme i el repudi.

Etapes de desenvolupament de Henry Wallon

Les etapes del desenvolupament s’entenen com la evolució d’una persona en contacte amb lo real, tal i com va estudiar Wallon. L’estudi realitzat va ser fixar-se en les àrees socials, emocionals i cognitives de l’infant. Es va centrar en l’estudi del desenvolupament psicològic i l’educació del nen.

Anàlisi de l’edat a partir de 12 anys

“Contradicció entre el que es coneix i el que es vol conèixer”

Pubertat i adolescència

El cinquè estadi de la teoria de Wallon és conegut com “l’estadi de la pubertat i l’adolescència”. És la fase que es comprèn a partir dels 12 anys. La funció dominant que es caracteritza en aquest estadi és la contradicció entre el que es coneix i el que es vol conèixer. També s’hi veuen desequilibris, conflictes i ambivalències afectives. L’orientació que hi predomina és cap a l’interior, és a dir, cap al ego (jo).

eialtat i identitat. La cinquena és la de les maladaptacions i malignitats, en la que hi destaca el fanatisme i el repudi.